Què se n'ha fet?

Què se n’ha fet d’aquells ulls color mel?

Què se n’ha fet de tots els somriures?

Què se n’ha fet d’aquella mirada que podía estar hores parlant-me?

Què se n’ha fet de mi? Què ha fet el temps amb tu? 

Què se n’ha fet de l’orgull, la ironia i la sensibilitat? Què se n’ha fet, de tot això?

No se sap què t’ho ha fet, això. Potser l’orgull, potser el dolor, potser la decepció.

Vam perdre una batalla, guanyavem la següent, però de mica en mica, l’orgull i els dubtes ens van anar vençent.

Què se n’ha fet del passat? Què se n’ha fet de les rialles i dels plors, dels somnis de futur i els oblits del passat?

El temps ens ha fet mal. De mica en mica tot es va esvaïnt. Lleugerament, com si volgués passar desapercebut, però alhora ens recorda fortament la ferida que ens va quedar. Intenta marxar, oblidar, sense fer-se notar gaire. Ho intenta, però no ho aconsegueix. S'esvaeix, però no marxa per sempre. Simplement no pot fer marxar a allò que abans havia sigut tant intens.

Què se n’ha fet d’aquelles interminable ganes d’estimar-te i de no deixar-te anar mai? 

Què se n'ha fet d'aquelles paraules que no deien res, però que alhora ho deien tot?

Què se n’ha fet de tot allò?

Què se n’ha fet dels teus ulls color mel?

http://www.youtube.com/watch?v=l7dy6doHo78

 Lau

"Cambia la forma de ver las cosas, y las cosas cambiarán de forma"